Ruta guiada d’esquí de muntanya a la Vall de Núria amb Oriol Mestre
Aquesta nova edició de la Yourlocalguides Experience es desenvolupa a la muntanya, en un emplaçament tant i tant conegut com emblemàtic. Si us diem que per accedir-hi només es pot fer caminant o amb tren cremallera, segur que us bé al cap. Sí, parlem de la Vall de Núria al Ripollès. 😉
Durant l’època hivernal s’hi practiquen diferents esports d’hivern, però una de les activitats més coneguda per l’idoneïtat de l’entorn és l’esquí de muntanya (també anomenat de forma internacional ‘skimo’). És un esport que permet accedir a espais naturals excepcionals i viure experiències molt interessants apartades de la civilització. Ara bé, per anar segurs i tranquils és millor fer les rutes guiades per un guia de muntanya local.
Així doncs, a continuació compartim la Yourlocalguides Experience a la Vall de Núria amb el guia de muntanya Oriol Mestre de l’empresa d’activitats de muntanya Oxineu de Ribes de Freser. Us fareu una idea del valor afegit que aporten aquests magnífics i preparadíssims professionals al servei dels qui volen gaudir de debò la natura tot practicant esport. 🙂
Camp Base C17 equipa i col·labora a aquesta Yourlocalguides Experience.
Els preparatius previs són importants, ja que la muntanya a vegades pot ser exigent i cal minimitzar tots els imprevistos possibles. El material d’esquí de muntanya és específic i si no es disposa d’aquest es pot llogar a establients com Camp Base – Lloguer . Dies abans, l’Oriol Mestre ens fa arribar la llista: botes, esquis, pals, pells, ganivetes, DVA, pala, sonda, casc, grampons i piolet… Ep! I cal portar també roba d’abric, ulleres de sol i ventisca, aigua i menjar. 😉
Repàs final del bon funcionament de tot el material i recordatori d’ús.
Si normalment practiqueu l’esquí alpí tot sona molt familiar, però hi ha certs detalls en el material i la tècnica que cal escoltar amb molta atenció. Tot expert en esquí de pista, els primers cops, passa a nivell de principiant d’esquí de muntanya. No és el mateix i cal un procés d’aprenentatge, però cal dir que saber esquiar mínimament és important si durant una la ruta es preveuren descensos.
Realitzar una ruta guiada des de la Vall de Núria és una bona opció, ja que hi ha serveis de tot tipus i un mitjà de transport segur i eficaç davant les possibles nevades a cotes altes. Avui hem agafat el primer tren cremallera del dia, a les 7:30h a Ribes de Freses, que amb totes les mesures de seguretat Covid-19, ens ha portat a la cota 2.000 on es sitúa el santuari i l’estació d’esquí alpí. Durant el trajecte hem conegut millor al nostre guia i comentat el pla del dia amb tranquil·litat, sense estar pendents de l’estat de la carretera, la trànsit, l’aparcament, etc…, etc… 🙂
Bé doncs… som-hi! Cap amunt! L’Oriol Mestre ha preparat una ruta adient al grup en direcció la Coma de l’Embut i el cim del Segre. És un itineri obert i sense objectius obligatoris, ja que es tracta d’aprendre, observar, gaudir i acabar amb ganes de tornar-hi. 😉
Deixem darrera la Vall de Núria agafant alçada paulatinament.
La presència d’un guia local al grup ajuda als participants a concentrar-se en la tècnica, el ritme, la respiració, el reajust de botes,… ja que de l’itinerari, la traçada i els punts d’interès n’ens informa l’Oriol Mestre. 😉
Corriols, rierols, obagues, pales, comes, colls,….
Durant el camí cal mirar al terra per veure per on trepitgem, però recomanem alçar la mirada sempre que es pugui (si cal, fent petites paradetes) per gaudir de l’entorn, agafar referències per la tornada, capturar visulament paissatges, observar l’evolució del temps i identificar la flora i fauna dels diferents zones de la ruta.
A la zona més propera a la Vall de Núria hem gaudit de la companyia d’una dotzena d’isards. Un d’ells ens ha observat una bona estona i s’ha deixat fotografiar. Quin premi per als nostres ulls, mòbils i càmeres de fotografiar! 🙂
L’isard ( rebeco en castellà ) és un habitant comú al pirineu, a cotes altes.
L’Oriol Mestre és biòleg i ens ha alertat de la presència d’isards, ens ha senyalat ginebrons (matolls típics de la zona), ha divisat una àliga daurada i unes gralles juganeres… És genial poder interpretar la natura a la vegada de fer esport. Tot un luxe!
L’acumulació de neu pot amagar paranys del relleu.
La pendent de la ruta va canviant, però el guia se n’ocupa de regular-la pujant recte amunt o traçant diagonals. Recordem que no estem fent una cursa i que cal regular les forçes. Pas a pas anem fent via i guanyem cota, tot regulant les forces el millor possible per arribar el més aprop possible de l’objectiu marcat i reservar-ne pel retorn. Per sort quasibé sempre es puja per després baixar i no al revés… 😉
La volta maria és una maniobra clau en pendents accentuades.
Quan ja portem uns 500 metres de desnivell, dels 800 previstos, decidim fer una parada per recuperar forces, hidratar-nos i menjar alguna cosa. Com que bufa una mica de vent l’Oriol ens indica on podem parar per quedar protegits i no haver-lo de patir inecessàriament. Aquesta és una altra de la avantatges d’anar amb algú que es conèix el territori de tota la vida. Molts riberencs i riberenques es conèixen les muntanyes del Ripollès com el palmell de la mà i, com no podia ser d’altra forma, el nostre guia d’aquesta Yourlocalguides Experience també. 🙂
Portar un tè calentet en un petit termo és una gran idea per hidratar-se.
A mig trajecte ens trobem altres grans coneixedors de la zona que han sortit a fer una volta per aquestes nevades valls. Tots ells ens venen a trobar i saluden a l’Oriol, comenten l’estat de la neu, anècdotes del seu camí i, sense perdre massa temps, segueixen el seu itinerari. Mare de Déu, quin ritme que porten! Admirable!
Nosaltres hem arribat al punt de desviar-nos direcció el Coll d’Err i el cim del Segre, menys exigent que anar direcció del Puigmal. Ja divisem visualment l’objectiu final, tot i queels núvols i el vent d’avui dificultin una mica veure paissatges distants. La veritat és que només mirant l’etorn proper anem sobrats! 🙂
Els integrants de la Yourlocalguides Experience mica a mica comencem a sentir-nos les cames i a acumular un esgotament general significatiu. Quan arribem als 750 metres aprox. de desnivell acumulat respecte la Vall de Núria decidim parar l’ascenció. Tot i no haver arribat a l’objectiu final per poc, bàsicament marcat per anar en una direcció determinada, preferim preparar-nos pel descens tot reservant forces per poder-lo fer amb les forces necessàries.
Moments de valoració de seguir o tornar… El cansament va creixent.
La decisió de canviar el pla de ruta i buscar una alternativa és en grup, amb la determinació final del guia és clar. A l’alta muntanya sempre és bò mantenir el grup junt per afrontar amb les màximes garanties possibles incidències. Triar un grup cohesionat i amb uns objectius acordats prèviament a l’inici d’una ruta és molt important per evitar prendre decisions errònies durant qualsevol itinerari d’alta muntanya.
Un cop tretes les pells, fixades les botes i els esquis… Tirem avall ! 🙂
La baixada potser no cansa tant, però és força tècnica. Prudència.
Òndia, quina diferència esquiar per la neu sense trepitjar. Els que practiquem esquí alpí anomenem anar fora pistes. Neu dura, neu pols, neu humida,… Aprenem damunt del terreny l’esquí de muntanya, versió descens. 🙂
En aquest cas també mirem de seguir la zona d’esquí que marca l’Oriol Mestre, ja que cal recordar l’existència de petits i grans paranys que pot amagar la neu: petites cornises de vent, forats del relleu, zones de roques superficials, etc… Cal estar encara més atent que a la pujada, ja que anem més ràpid.
El tram final és dins l’estació d’esquí de la Vall de Núria
La decisió de parar i tornar ha estat encertada, ja que el descens ha exigit força esforç i hem pogut arribar bé, i sencers, al punt de partida. Ha estat una sortida molt adient al grup i amb un resultat extraordinari, ja que tots hem coincidit en repetir-ho. Això sí, amb una miqueta d’intensificació en la preparació física prèvia, assolirem el cim! 😉
Tot plegat és una mica difícil d’explicar, però és extremadament fàcil d’apuntar-s’hi. No hi ha com contactar amb Oxineu i preguntar per les rutes que tenen preestablertes o organitzar-ne una a la carta! 🙂
El cremallera ens torna cap a Ribes de Freser. Altre cop amb les mascaretes. 😉
Oriol, moltes gràcies per aquest gran dia! Ja tenim ganes de pensar en una nova ruta guiada aviat… Tot ha sortit rodat i com haviem previst. Tant debò s’aixequi el confinament aviat i pugueu reemprendre les activitats guiades de muntanya amb normalitat!!! 🙂
Una forta abraçada!