La Yourlocalguides Experience de ruta a la Pica d’Estats amb Guies Aixeus
L’Albert Isus de Guies Aixeus és el protagonista de la present Yourlocalguides Experience, ens proposa pujar ‘tranquil·lament’ al cim de la Pica d’Estats. La seva fórmula es basa en la pràctica d’un senderisme pausat i segur durant dues jornades, apte per a una àmplia tipologia d’excursionistes. Hi ha moltes maneres de pujar al cim més alt de Catalunya i aquesta ens ha semblat molt interessant de fer i compartir amb tothom que hi estigui interessat.
El grup que configura la Yourlocalguides Experience a ‘la Pica’ és heterogeni, ja que està composat per integrants de diferent edat i condició física. Això sí, tots tenim en comú una gran admiració per la muntanya. Al pàrquing de La Molinassa, on prèviament es va reservar plaça per deixar els vehicles (molt recomanable en èpoques força concorregudes), ens presentem tot repassant el material per a la ruta.
Dies abans l’Albert Isus va crear un grup de Whatsapp per informar de tot el necessari, recomanacions prèvies i organitzar subgrups per optimitzar els desplaçaments de cotxes i el número de tendes necessàries. Podriem dir que s’ha intentat fer una activitat el més sostenible i eficient possible gràcies a una bona organització prèvia. 🙂
El grup de la Yourlocalguides Experience preparats al pàrquing de La Molinassa.
Abans de fer un sol pas el nosre guia ens fa una petita xerrada per descriure’ns, de nou, l’itinerari que es seguirà durant els dos propers dies i marcar el ritme i filosofia d’aquesta ruta. Aquesta vegada no es tracta d’arribar ràpid al cim, sinó arribar-hi tots havent gaudit plenament del camí.
Tots els integrants de la Yourlocalguides Experience tenim clar que seguint les instruccions d’un professional de la mitja muntanya i gran coneixedor de la zona, tot anirà bé. Segurament, pel nom de l’empresa de guies de muntanya de l’Albert Isus, Guies Aixeus, haureu deduït que té un gran vincle a aquesta zona de l’Alt Pirineu. L’Albert, a més d’adoptar el nom d’un estany situat a la falda nord del Monteixo per a la seva marca professional, té familia al poble d’Àreu, on se sent molt arrelat. 🙂
Indicacions generals del guia abans d’iniciar la ruta.
Per fi comencem la marxa cap al cim! Quasibé tots els integrants del grup no ha pujat a cap cim de més de 3.000 metres i això li afegeix emoció al moment. El primer dia caminarem ben carregats amb tot el necessari i de pujada, per això la distància i el desnivell acumulats no serà molt gran per reservar energia pel dia de fer el cim i tornar. Recordem que es vol fer el cim i tornar sencers. 😉
Camí que uneix La Molinassa i el Refugi de Vallferera.
S’arriba al refugi en pocs minuts, però suficients per haver entrat en calor. Bon lloc perquè cadascú decideixi quines peces de vestir li poden ser més adecuades pel següent tram: pujada persistent i certa calor. Les combinacions escollides són del tot variades, ja que tothom percep la temperatura i transpira diferent, per tant s’ha d’intentar buscar una combinació de peces per no passar fred, ni calor, i no quedar empapat, ja sigui de suor o de pluja. Al llarg de la ruta segur que anirem canviant les peces de roba en funció de l’evolució de la climatologia.
El Refugi de Vallferrera, últim punt civilitzat de la nostra ruta.
El camí direcció als estanys que es troben a la falda del massís de la Pica d’Estats s’enfila ràpidament en el primer tram que farem, deixant enrerra la Vallferrera. La recomanació del nostre guia va ser: Portar calçat específic de muntanya (amb canya, si pot ser) i bastons. Un calçat adequat i els pals ajuden pas a pas, a anar guanyant alçada amb més seguretat.
L’Albert Isus, marcant el pas del grup.
Pas curt o ‘gambada llarga’? Recolzar el pals pel davant o darrera del pas? Seguir el camí o fer drecera? Beure molt o poc? Menjar sovint o no?… Són algunes de les preguntes que ens venen al cap a mesura que apareix cert cansament en rutes d’aquest tipus, sobretot si no es té massa experiència prèvia. Intentar trobar les respostes correctes és prou fàcil, només cal recórrer al ‘comodí del guia’ i escoltar les seves recomanacions. La seva experiència i coneixements els hem d’usar al nostre favor, no? 😉
Ep! Important! Resulta que entre el pàrquing i el cim hi ha mil-i-una coses interessants d’observar, escoltar i sentir… Si no hi pensem, ens podem passar el camí només mirant on posem el peus i perdre’ns moltes coses. Els cims, les valls, els rius, els animals, el cel, la flora… ens envolten, acompanyen i formen part de l’objectiu de la ruta.
Parar i alçar la mirada sovint, per no perdre’s meravelles!
Observar el paisatge també és una forma, dissimulada, de descansar. 😉
El camí ens sopren amb petits trams de certa dificultat tècnica que, amb calma i mantenint distàncies de seguretat, tots anem passant. Al tractar-se d’una ruta de mitja muntanya no es necessiten, en condicions normals, estris com cordes, grampons, arnesos, etc… Escoltant bé els consells del guia i grimpant amb les mans i els peus és suficient. Tot i que trenquen una mica el ritme, aquests trams són prou divertits i et fan pujar una mica l’adrenalina.
El tram de ‘la cadena’ direcció l’Estany de Sotllo.
A continuació del tram de ràpida ascenció passem a un camí més ‘planer’ on comencen a haver-hi zones humides on antigament hi havia hagut petits estanys. Per protegir-les del pas continuat d’excursionistes s’han muntat unes passeres que cal respectar, ja que ens trobem en espais d’interès natural que són vertaderes ‘joies’ del país. Una de les responsabilitats dels guies de muntanya és adaptar l’activitat a la normativa vigent de l’espai per on es fa la ruta, ja que els integrants del grup moltes vegades les desconeixen.
La majoria de rutes de muntanya estan mínimament senyalitzades, per seguretat i per protegir l’entorn.
Un del moments més impactants de la primera jornada és quan l’Estany de Sotllo treu el cap per primer cop. És ‘aire fresc’ pels nostres ulls i un ‘bri d’esperança’ per les nostres cames. Veiem, encara que a força distància, el final de la primera caminada i punt de descàrrega del pes que portem a les espatlles. 🙂
Els estanys d’alta muntanya tenen un encant especial, sobretot els que són naturals sense preses ni rescloses com aquest o el següent, l’Estany d’Estats que veurem el segon dia.
L’Albert Isus captant l’aproximació del grup a l’Estany de Sotllo.
Aquest senyal, excepcionalment, és metàl·lic i robust. A prova de què? 😉
Arribats a la capçalera de l’Estany de Sotllo busquem una zona d’acampada per passar-hi la nit. Es poden plantar les tendes des de les 20h del vespre fins a les 8h del matí. En cap cas està permès muntar acampades permaments per passar-hi uns dies, segons ens explica l’Albert Isus. Com que hi ha risc de pluja i vent triem zones no inundables i que les piques puguin quedar ben fixades sense fer malbé el sòl ni la vegetació. Màxim respecte a l’entorn que ens acull. 🙂
Acampada amb vistes espectaculars amb el Monteixo observant-nos (al fons a la dreta).
Temps per beure, alimentar-se, observar l’entorn ( isards, corbs, voltors, granotes,… ) , anar visualitzant la ruta de demà i sobretot, descansar. A aquest article no volem fer massa ‘spoilers’ del que veureu, així que ens hem guardat moltes fotos perquè siguin sorpresa per a vosaltres. 😉
El guia s’ha encarregat de portar un petit fogonet per poder escalfar aigua per hidratar alguna sopa o pasta precuinada o fer alguna infusió calenta. Menjar alguna cosa calenteta sempre ajuda a recomposar el cos i fer passar la fresca del vespre o matinada. Gran moment per xerrar i compartir anècdotes de muntanya amb el grup. 🙂
Respecte l’aigua de beure s’ha generat un debat interessant. Millor portar-la (carregar-la!) envasada, agafar-la de fonts o rierols, posar-hi unes gotetes de lleixiu, bullir-la o afegir-hi pastilles potabilitzadores…? Tot té possibles avantatges i inconvenients. Uns optem per evitar qualsevol possible desajust intestinal bebent aigua envasada en tot moment i altres, que ja tenen més experiència, per anar oplint la cantimplora durant el camí en fonts d’aigua corrent i ‘filtrada’. Informeu-vos abans d’anar a una ruta llarga per anar-hi preparats en un sentit o un altre, ja que d’aigua no en pot faltar.
La nit ha estat una mica plujosa amb vent, però l’alba apunta un dia radiant. 🙂
Ben d’hora ben d’hora i després d’esmorzar una mica, com que la ruta de tornada serà la mateixa que la d’anada, deixem part de la càrrega innecessària per fer el cim en un racó ‘amagat’. És un recurs utilitzat en rutes no circulars, sempre i quan respecti l’entorn i tampoc ‘contamini’ visulament. Avui serà la gran jornada, ja que pujarem i baixarem del cim i continuarem el retorn fins els cotxes, altre cop carregats. Un bon repte! 😉
Portar un plàstic gran sempre acaba éssent útil en acampades… 😉
Quan encara no ha sortit el sol enfilem la mirada cap el massís de la Pica d’Estats i amunt! Passem per l’Estany d’Estats, el Port de Sotllo, baixem una mica per la cara nord del massís i, finalment, ‘ataquem’ el cim pel darrera. És el camí més apte per a tots els nivells i així evitem trams de dificultat innecessaris per la fórmula escollida per aquesta Yourlocalguides Experience.
A la motxilla cal portar-hi roba d’abric, ja que als ports i als cims acostuma a fer-hi vent i fred. A part d’ulleres de sol i crema solar, cal portar guants, gorro, buf i jaqueta adecuats. També hi ha qui porta barretes energètiques, gels de cafeïna i sucres, fruits secs,… per si fan falta. Ah! I sempre aigua suficient!
El nostre atent guia en avisa, amb temps d’antel·lació suficient, que desconectem la intinerància de dades mòbils, ja que tot i no haver-hi aparentment cobertura de vegades el telèfon enllaça amb operadors d’Andorra. La sorpresa de rebre una significativa factura de dades mòbils d’un païs sense ‘roaming’ mai és ben rebuda… Gràcies Albert per vetllar per les nostres butxaques! 🙂
Tenint en compte l’experiència del dia abans, pas a pas i gaudint d’aquest paratges, avancem cap el cim de Catalunya! A continuació compartim algunes instantànies, però només d’una ínfima part de la immensitat del que hem vist. Cal anar-hi i viure-ho en primera persona! Amb Guies Aixeus millor encara! 😉
Direcció a la tertera del Port de Sotllo
Obligatori no perdre mai el somriure, per pendent que faci… 🙂
Petites grimpadetes que no ens impedeixen fer el cim. 😉
Voregem la glacera de la cara nord, dins de territori francès.
Si en sou aficionats, també hi ha moments per jugar amb la fotografia…
Ara, res no ens pot parar! Tenim el cim a tocar! 🙂
L’hem fet, tots! El grup sencer ha aconseguit arribar al capdamunt de Catalunya i només podem veure terres catalanes a l’horitzó i mirant cap avall. Més amunt no n’hi ha, tot i que el massís de l’Aneto que veiem al fons en recorda que en terres aragoneses es pot pujar més amunt. Ho anotem a la llista! 🙂
Veiem els altres tres cims de més de 3.000 metres d’alçada que acompanyen la Pica d’Estats, el Parc Natural d’Aigües Tortes, el pririneu francès, els cims andorrans, el Puigmal, la Serralada del Cadí-Moixeró, el massís del Port del Compte, el Pic de l’Orri i altres serralades del Prepririneu… Unes vistes ‘infinites’ de 360 graus. Per estar-s’hi hores observant-ho tot.
Vistes a l’oest de la Pica d’Estats amb l’Aneto reptant-nos al fons…
I ara què? Doncs a desfer el camí per on hem vingut, amb calma i pas segur. Segurament ja sabeu que els descensos requereixen suposadament menys esforç, però també són cansats i exigents.
Amb la satisfació de ja haver aconseguit el que tots desitjavem, la tornada s’allarga una mica pel cansament acumulat. Però, com que la filosofia de l’activitat era ‘sense presses’, també l’aconseguim acabar tots sencers. 🙂
La ruta de tornada es percep diferent, però cal gaudir-la també. 😉
Per acabar de relatar aquesta excursió organitzada per Guies Aixeus, volem agraïr la professionalitat i paciència del nostre, ara ja estimat, guia Albert Isus. Tots els participants coincidim en que un dels millor records que ens enduem és la cohesió que l’Abert ha conseguit que tingués el grup. Els cims són els cims, els paisatges són els paisatges, però compartint-los amb altres persones sempre són millors. 🙂
Moltes gràcies Albert Isus ! Fins la propera ruta!
Albert Isus (Guies Aixeus) i Aleix Torné (Yourlocalguides.net)
–
Aquesta Yourlocalguides Experience ha tingut el suport de Camp Base C17 que ha facilitat material de muntanya, la seva especialitat. Molt agraïts de nou!
