Marxa nòrdica. Racons de l’Empordà: Dunes continentals del Montgrí

Aquest recorregut, que ressegueix la zona més boscosa del Parc Natural del Montgrí, ens mostra la importància de la fixació de les grans dunes per a la subsistència de les explotacions agrícoles i les infraestructures de comunicació d’aquella zona de l’Empordà.

La formació de les dunes resultà de les sorres que anaven dipositant els rius Fluvià, Muga i Ter al golf de Roses i del seu desplaçament i apilonament per la tramuntana. La presència d’un braç del riu Ter que desembocava a l’Escala barrava el pas de les sorres. Quan el 1302 es canalitzà tota l’aigua del Ter cap al sud del Montgrí, la formació i avançament de les dunes s’accelerà inexorablement a la plana de Torroella. Val la pena ressaltar que Pals, Begur i Regencós són altres punts de la comarca que presenten dunes continentals originades també per l’aportació dels rius.

Itinerari:
El 1875 l’enginyer Primitiu Artigas planteja la necessitat urgent de fixar les dunes pels problemes socioeconòmics que creaven. No és fins al 1894 que s’elabora el projecte definitiu de fixació de les dunes, i els treballs comencen el març de 1896. La duna amb una superfície de 197 Ha, i que en aquells moments cobria parcialment la propietat de l’Horta d’en Reixac, avançava a raó de 4 o 5 m i ja interceptava el camí de Torroella a l’Estartit. Durant els treballs de fixació, es construeix la casa forestal de les Dunes el 1902, lloc on habitava el guarda. Prop d’aquesta casa hi havia el viver de les plantes que s’utilitzaven per a la fixació de les dunes. Abans de fer la plantació definitiva de les espècies arbòries, calia que el sòl tingués estabilitat, que s’aconseguia amb la plantació d’herbàcies i arbustives, per posteriorment introduir-hi les espècies forestals com el pi blanc i el pi pinyer.
Actualment ningú diria que sota d’aquest bosc hi ha grans quantitats de sorra que a principis del segle XX tenien un moviment continu.

Tipus:
Senderisme en grup, Senderisme personalitzat o a mida, Activitats per a famílies i amics, Marxa nòrdica
Nivell:
MODERAT – Rutes que podran ser completades per persones amb certa forma física. Fins a 14 km i desnivells màxims de 700m

A tenir en compte:
Distància: 12,7 quilòmetres

Desnivell: +/- 230 metres

Durada: 4 hores aprox. (inclou parades diverses i interpretació paisatgística des de miradors, ensenyament tècnic de NW en ruta, sessió d’escalfament inicial amb posta a punt del material, i sessió d’estiraments final)

Tipus de terreny:Pistes, camins de carro i corriols de sorres en bon estat general. Desnivells amb curts trams que poden superar el 15% (sobretot a la baixada) amb sòl de sorra fina. Terreny tou i de bon caminar

Observacions:
– Es recomana haver fet algun curs d’iniciació de Marxa Nòrdica prèviament. En tot cas, cal estar acostumat a mantenir caminades de més de 2 hores seguides com a mínim.
– Cal utilitzar bastons exclusius de Marxa Nòrdica. Si no es tenen aquests bastons, no es poden usar els de senderisme perquè no són els adequats. Per llogar els bastons fixos (no telescòpics) cal donar l’alçada exacta del client durant la inscripció.
– Cal portar calçat de canya baixa, transpirable, de sola flexible i amb tacs ben marcats (no de tennis ni de fitness). Gorra/gorro i ulleres de sol. Motxilla petita, lleugera i estreta per portar poc pes (aigua, barretes o fruita, mòbil i documentació-diners) o bé una ronyonera amb bidó d’aigua. Roba lleugera, sintètica (mai cotó) i transpirable adequada al temps (2-3 capes). A l’hivern, si porteu guants per no passar fred, aquests han de ser força prims per permetre la col·locacio de les dragoneres dels bastons.
– Cal portar menjar i aigua.

Què inclou:
– Guia-instructor titulat de Marxa Nòrdica de Giroguies.