Caminada interactiva per la Garrotxa amb en Miquel Alemany
La tardor és un dels moments més bonics per conèixer sobre el terreny La Garrotxa. El contrast de colors entre els múltiples i diferents boscos fa molt interessant el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, objectiu de la caminada i descoberta, amb un nou grup de la Yourlocalguides Experience. El guia de muntanya gironí, Miquel Alemany, especialitzat en seguretat i en interpretació de la natura, és qui dissenya i condueix l’excursió d’avui.
El grup que hem configurat és notòriament jove, aprofitant que el guia té una dilatada experiència en grups escolars. Això és un factor clau per traçar el recorregut de la jornada, les parades d’observació i les parades tècniques perquè la vivència sigui satisfactòria pels ‘exigens descobridors’. Com és recomanable, primer de tot, en Miquel Alemany es presenta i ens fa presentar, dóna a conèixer el que ha planificat: les possibles variants de recorregut en funció de seu propi transcurs, el repàs del material i aliments necessaris i l’entrega d’uns dossiers didàctics. Reparteix també alguns binocles… i ens posa en marxa!
Entrega de material didàctic als més joves.
Comencem de bon matí per la cara nord de la Serra del Corb buscant i observant, amb l’ajuda gràfica del dossier, múltiples espècies vegetals i en menys mesura animals. Virtualment ens remuntem al triàsic per entendre els origens de les falgueres i dels teixos. En Miquel Alemany és un amant del teix, un arbre que pot arribar a tenir 5.000 anys i té una bellesa especial. El seu tronc i la seva alta toxicitat podrien ser les característiques més rellevants pels novells en la matèria. Ens explica que ha participat en el Life Taxus, l’elaboració d’un cens de teixos i ‘teixedes’ per ajudar a estudiar-los i preservar-los. Ho narra amb tanta emoció com si els teixos fossin fills seus! Ens encomana una autèntica vocació per la natura… 🙂
Els teixos són arbres que poden viure milers d’anys.
La velocitat de la marxa entre els diferents integrants del grup, fa que es distingeixi ràpidament dues menes de joves excursionistes: Els de mirada endavant, amb ganes de descobrir nous espais i els de mirada cap els marges, per descobrir nous detalls. Renoi, i això com es sol.luciona? Doncs intentant satisfer-los a tots amb molta destresa buscant un equilibri entre l’avanç de ruta i l’aprofundiment en la seva descoberta… 😉
Arribem a un racó màgic, on la lluminositat del sol matinenc del sud-est i les fulles groguenques emmarquen l’Ermita de Sant Martí del Corb, i aprofitem per ‘immortalitzar’ la ruta d’avui fent una foto de grup. Com ja heu pogut intuïr en Miquel Alemany és el de la samarreta verda on hi porta estampat ‘El Refugi Escola de Natura’, el seu projecte professional.
La Yourlocalguides Experience a la zona volcànica de la Garrotxa.
El pica-soques blau i les larves de salamandra van ser els protagonistes del regne animal, ja que es van deixar sentir i veure respectivament. Els animals nocturns es fan ‘invisibles’, però el guia de muntanya sap rastrejar-ne les empremtes, els senyals de que deixen de la seva interacció amb la natura, les femtes,… i ens les fa ‘visibles’.
De camí cap a La Fageda d’en Jordà passem per uns camps agrícoles on veiem uns arbres molt curiosos als marges… No són molt alts i semblen que tinguin una perruca de llargues i primes branques. Si hi aneu, demaneu-li al Miquel Alemany què són i perquè serveixen… Ens guardem aquest petit secret per animar-vos a descobrir-ho. 😉
Al bell mig del famós bosc de faigs escoltem atentament l’origen dels tossols, uns monticles produïts per l’empenta dels vapors generats dins de les colades volcàniques i que també es poden observar a Islàndia i a Mart en exclusiva. Waw!
Els guies expliquen el que es veu i el que no es veu… 😉
Ja portem gairebé tres hores d’itinerari i observació, per tant fem una parada tècnica, per refer-nos i menjar, necesària per agafar empenta i continuar endavant sense defallir. A en Miquel Alemany podriem definir-lo també com a ‘coach infantil i juvenil’, ja que és empàtic, pedagògic i motivador amb la ‘tropa’.
Més endavant visitem la Cooperativa làctia de La Fageda, on hi ha un centre de visites, botiga, serveis i una zona d’esbarjo. No estava a la ruta, però la curiositat dels més joves ens hi ha dut. 🙂
Decidim seguir endavant i fixar el proper objectiu dins del cràter del volcà de Santa Margarida, on farem parada per dinar. Ara canviem l’observació per la marxa i mirada endavant clarament. Tot i que les cames les notem amb indicis de cansament, no en fem cas i ens enfilem cap a Sant Miquel de Sacot. En aquest tram coincidim amb nombrosos grups d’excursionistes de totes les condicions, orígens i edats. És un dia que convida a respirar aire pur! 🙂
Direcció el volcà de Santa Margarida, passant per Sant Miquel de Sacot.
La pujada al Santa Margarida és l’esforç final per aconseguir el regal paisatgístic final, el seu cràter amb l’ermita al seu centre envoltat d’alzinars i rouredes… Impressionant! Quan hi arribem parem a descansar i menjar el que portem a les motxilles amb un doble objectiu: apaivagar la gana que ja portàvem i treure pes de les motxilles per a la tornada, que sempre s’agraeix…
Allà, en Miquel Alemany, ens sorprèn a tots treient de la motxilla el material necessari per fer una activitat interactiva. Tot el grup observem com fer ‘un volcà explosiu’, dins del mateix cràter d’un volcà, mitjançant productes químics quotidians… El resultat, que no us mostrarem… (jeje), és magmàtic! 😉
Com fer un volcà ‘explosiu’ amb productes quotidians?
Al final del dia, un cop retornats a mitja tarda al punt de partida, hem realitzat 15,5km, 25.000 passes i hem superat un desnivell acumulat de 72 pisos, segons ens marca l’aplicació del telèfon… i sí, estem cansats físicament. Si no fós així seria estrany, però val a dir que és un cansament satisfactori, d’aquells que te n’oblides ràpidament, quan recordes el repte superat i l’experiència viscuda.
Agraïm al Miquel Alemany, un dels guies més interactiu i dinàmic amb les noves tecnologies de la informació, el guiatge d’avui i la destresa mostrada amb un grup de joves com el d’avui.
Una forta abraçada!